JOSEP Mª DE SUCRE I DE GRAU (1886-1969) Intel·lectual, poeta, pintor i crític d’art nascut a Gràcia el 23 de març de 1886. El seu pare, Joan de Sucre i Llopis, va tenir una notaria al carrer Gran i fou tinent d’alcalde de la vila. Durant la seva primera joventut va conviure amb els modernistes però ben aviat es decantà cap a l’avantguarda. Col.laborà en la fundació d’”Els Quatre Gats”, va escriure a La Campana de Gracia i, des de 1906, va vincular-se a nombroses iniciatives culturals tant de caire literari com artístic, compaginant la poesia amb la crítica d’Art.

L'any 1910 va escriure el Romanç de la Font de l'Atzavara dedicat a la popular font de La Salut.

Com a pintor va exposar per primera vegada l’any 1922 a les Galeries Dalmau del carrer Portaferrissa i després ho va fer a nombrosos països del món. Passada la guerra civil i, com a president del Cercle Maillol de l’Institut Francès va patrocinar joves artistes com Tàpies, Ràfols Casamada, Argimon… Col.laborador habitual de Mai Enrera, la revista del Club Excursionista de Gràcia, l’any 1962 aquesta entitat el nomenà soci d’honor. Josep Mº de Sucre va escriure moltíssim sobre història, costums i anecdotaris, activitats artístiques, etc. gracienques. Participà, també, en l’obra col.lectiva “Álbum Histórico y Gráfico de Gracia” editada l’any 1950 i aquell mateix any va escriure un pròleg a l’”Antologia Lírica de Gracia” que incloïa onze poemes seus dedicats a temes, racons i personatges de la vila. L’any 1963 va escriure les seves memòries i el 22 de novembre de 1969 va morir a la seva torreta del carrer Sant Salvador.