Pompeu Fabra i Poch (Gràcia 1868 - Prada de Conflent 1948) Gramàtic i lexicògraf nascut a la Vila de Gràcia el 20 de febrer de 1868, en una torreta als afores, al número 32 del carrer Mare de Déu de la Salut. Era fill del qui fou alcalde de Gràcia en diverses ocasions Josep Fabra i Roca, inspirador de les Ordenances Municipals de la vila. Més tard la família es traslladà a un pis de lloguer al carrer Gran. Quan Fabra tenia 6 anys, la família anà a viure a Barcelona. Estudià la carrera d’enginyer industrial i, a Bilbao on va residir deu anys, ocupà una càtedra de química alhora que continuava amb l’estudi de la llengua. L’any 1911 Prat de la Riba li va oferir una càtedra de llengua catalana i, a partir d’aquell moment, començà la seva gran tasca normativa. D’entre la seva immensa producció cal destacar la “Gramàtica de la llengua catalana” (1912), la “Gramàtica catalana” (1918) i el “Diccionari general de la llengua catalana” (1932). Exiliat l’any 1939, va morir a Prada de Conflent el 25 de desembre de 1948

Amb motiu del 50è. aniversari de la publicació del Diccionari general, el novembre de 1982, a la plaça Lesseps s’inaugurà un monòlit en homenatge a Pomeu Fabra.