Nomenclàtor
Quatre han estat els noms oficials que ha tingut la plaça: Orient, Constitució, Rius i Taulet i l'actual Plaça de la Vila de Gràcia. També té tres noms populars: "del Campanar", "de la Torre" i "del Rellotge".
Consulta popular
Entre el 10 i el i el 26 de març del 2008 es va fer una consulta popular per a canviar el nom de la plaça i denominar-la, ara ja oficialment, Plaça de la Vila de Gràcia. El vot es podia trametre a través d'Internet o mitjançant una butlleta física. Acabat el període de votacions, els resultats foren:
-Un 55,8% la va votar ha votat plaça de la Vila de Gràcia
-Un 29% per no canviar el nom
-Un 15,2 % la gent ho feu per Plaça Orient, Plaça del Rellotge, i per la Plaça Xirinacs
El 10 de juny de 2008 la ponència de nomenclàtor de Barcelona va aprovar el canvi de nom i s'espera que aquest es produeixi,després de diversos endarreriments, de forma definitiva durant la cel·lebració de la Revolta de les Quintes de 2009.
Francesc de Paula Rius i Taulet (Barcelona 1833 - Olèrdola 1889) fou alcalde de la ciutat de Barcelona en diverses ocasions i també diputat pel partit liberal. Amb una gestió eficaç va promoure l'Exposició Universal de Barcelona l'any 1888. En matèria d'urbanisme, fou ell qui va configurar la Barcelona de la Restauració. Un any abans de morir li fou atorgat el títol de Marquès d'Olèrdola. (Vilarrúbia i Estrany, Josep Mª, Els carrers de Gràcia, BCN 1984)
Descripció
La plaça de la Vila de Gràcia és el centre administratiu de la vila. El campanar de 33 metres que domina la plaça des del mig és el primer que sorprèn només entrar-hi. Fou construït per Antoni Rovira i Trias entre 1862 i 1864. Es tracta d'una torre octogonal amb un rellotge d'esferes de quatre cantons. Al capdamunt hi ha la mítica "Campana de Gràcia", batejada com "la Marieta". Conta la llegenda que el 1870, durant l'aldarull de les quintes, va estar sonant des del 4 al 9 d'abril, impulsada per una corda fins al terrat d'una veïna. Les tropes del general Gaminde, situades al pla de Barcelona, bombardejaven la vila rebel per mirar de fer callar la campana. Per això hom pot escoltar el seu so esquerdat. Aquesta història va donar peu a la creació d'una de les publicacions més longeves de la premsa catalana. Creada per Innocenci López Bernagosi, "La Campana de Gràcia" es publicà durant 60 anys, fins l'octubre de 1934.
A la vessant mar de la plaça hi ha l'edifici de la seu del districte, construït per Francesc Berenguer. Restaurat fa pocs anys, a la façana hi destaquen dos fanals d'estil mariner i l'escut de la vila forjat amb ferro. Tres lliris blancs sobre camp blau.
Curiositat
Es pot pujar al campanar de Gràcia? La resposta és ja no. Abans es podia demanar una instància al districte de de Gràcia i especificar el motiu i l'interès de la vostra visita, i ho permetien. Però sembla ser que per motius de seguretat (el campanar no compleix les normes d'evaqüació) ja no ho permeten. De totes maneres, podeu intentar-ho trucant al Districte per si han canviat d'opinió.
Més informació
Mapa de situació:
Ajuntament de Barcelona
Google Maps
