Rovira i Trias, Antoni

warning: Parameter 1 to theme_field() expected to be a reference, value given in /home/web/graciapedia.gracianet.org/htdocs/includes/theme.inc on line 171.

ANTONI ROVIRA I TRIAS (1816-1889) De família amb tradició en les arts de la construcció i el mestratge d’obres, els seus progenitors es van instal·lar a la ciutat el segle XVIII essent el seu cap visible en Antoni Rovira i Riera, fuster i mestre d’obres al qual se li atribueixen diverses obres però de les quals, realment documentades, només tenim constància d’un pont de fusta, segons projecte de Tomàs Soler i Ferrer, construït el 1802 entre la Duana i el Palau Reial, amb motiu d’una visita a Barcelona dels reis d’Espanya Carles IV i Maria Lluïsa per rebre reis d’Etrúria que arribaven a la ciutat i uns treballs dins de la construcció del cementiri del Poblenou els quals, erròniament, se li atribueixen al seu fill Antoni Rovira i Trias.

Del matrimoni d’en Rovira amb Gertrudis Trias, filla del fabricant d’indianes Narcís Trias, naixeria a Gràcia, el mes de maig de 1816, l’Antoni Rovira i Trias. En raó de la situació administrativa de la futura vila de Gràcia que aleshores encara era un barri fora muralles de la ciutat, el petit Antoni fou batejat a la Catedral de Barcelona el vint-i-set d’aquell mes de maig i li foren posats, segons els costums de casa nostra tres noms, i aquests foren els de Antoni de Pàdua, Josep i Ramon Nonat.
Influït segurament per l’antiga tradició familiar, Rovira i Trias es va inclinar cap a la branca de l’arquitectura i sembla, malgrat la mancança de dades al voltant seu, que ja als setze anys era mestre d’obres.

Durant el període del seu servei militar a la comandància de Sant Feliu de Codines va elaborar, conjuntament amb dos companys, el que es el seu primer treball conegut, encara com a estudiant d’arquitectura: el plànol de la Vila de Sant Feliu, dut a terme el 1836. També de la seva època d’estudiant constà que va publicar uns plànols dels desapareguts Banys Nous, avui perduts.

L’any 1839, retornat a la vida civil i, malgrat les dificultats de tota mena que el segle XIX va dur marcades permanentment, també va assistir al naixement de nombroses societats que vetllaven per aplegar conreadors de diverses branques del saber.

Una d’aquestes associacions, la Societat Filomàtica de Barcelona, va néixer el 15 de novembre de 1839 de la mà d’en Rovira i d’un reduït grup d’intel·lectuals i polítics que es reunia a casa seva.

Antoni Rovira i Trias va obtenir el títol d’arquitecte el 30 de març del 1842, en aprovar-ho per unanimitat el tribunal que el va examinar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid, única institució autoritzada a emetre aquella titulació.

Juntament amb en Josep Oriol Bernadet i Miquel Garriga i Roca va tirar endavant el Boletin Enciclopédico de Nobles Artes que va aparèixer des de l’1 d’abril del 1846 fins el 15 de març de 1847, i en el qual s’hi van anar reflectint les idees i els pensaments dels comentats personatges entre d’altres arquitectes.

Autor dels mercats de la Barceloneta (1873), la Concepció (1885), el Born (1876) o Sant Antoni (1879). Es també l’autor dels projectes del Passatge del Comerç (1865-66), el Teatre Circ Barcelonès (1853) o la reforma i construcció de la loggia del Palau Moja (1856).

Arquitecte de la Sociedad de Seguros Mutuos Contra Incendios va ser, amb el temps, el qui va municipalitzar la companyia de bombers que havia creat per a aquesta societat.

L’any 1859 es va produir el que es pot considerar com a fet cabdal per al seu esdevenir historiogràfic: la proclamació d’en Rovira i Trias, per part de l’ajuntament de la ciutat, com a guanyador del Concurs d’Eixample de Barcelona convocat pel consistori, i la posterior imposició governamental des de Madrid del pla dissenyat per Cerdà. El projecte d’en Rovira s’establia sota la base d’un creixement radial de la ciutat, unint aquesta amb els pobles del pla de Barcelona i va ser presentat sota el lema Le tracé d’une ville est oeuvre du temps plutöt que d’architecte

Casat amb Magdalena Rabassa i Barenys, el matrimoni va tenir dos fills l’Antoni i el Ricard, que van seguir camins oposats ja que, mentre que el gran, l’Antoni Rovira i Rabassa va seguir les passes del pare, l’altre va optar per fer estudis de Dret i es va convertir en advocat i jutge a la ciutat de http://www.kostenlosepornos.tv/ Barcelona.

Arquitecte municipal de Barcelona, de Gràcia i de Sant Martí de Provençals, Cap d’Edificació i Ornat del mateix ajuntament el 1872, assessor de l’ajuntament de Manresa, Regidor, Diputat, Cap Honorari del Cos de Bombers de Barcelona, Ciutadà Honrat de la ciutat,... en resum, persona d’ordre i treballadora, que ens va deixar sobtadament a l’edat de 73 anys en patir un vessament cerebral, a trenc d’alba del dia 2 de maig de 1889 a casa seva, al carrer dels Banys Nous, sense veure acabades algunes de les obres que amb tant d’entusiasme havia projectat.

Des del 29 de març de 1922 la plaça que abans (des de 1861) només es deia Rovira, va passar a denominar-se Rovira i Trias. En un dels bancs de pedra de la plaça hi ha una figura de bronze d’un home assegut, es tracta d’Antoni Rovira i Trias i, just als peus, hi té una placa que representa la proposta urbanística que l’arquitecte va presentar per a l’Eixample barceloní.